diumenge, 18 de novembre del 2007

I Jornada sobre agrobiodiversitat a Catalunya


Entitats de la Garrotxa que es dediquen a l'estudi de l'agrobiodiversitat, van organitzar el passat 16 de novembre, al Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà, la I Jornada sobre l'agrobiodiversitat a Catalunya. Hi van assistir més de 50 persones.

L'objectiu de la Jornada va ser posar en contacte les persones que estant treballant en la conservació de l'agrobiodiversitat a Catalunya, compartir les seves experiències i conèixer les seves dificultats, elaborar un document de diagnosi i fer una proposta d'estratègia de futures actuacions.

El programa de la Jornada va tenir una part de presentació de comunicacions (matí), una part de grups de treball (tarda), i finalment una presentació de les conclusions dels grups de treball.

Van presentar comunicacions:
- Josep Ma. Mallarach (consultor ambiental)
- Josep Guix, (delegat territorial a Girona, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural-DAR)
- Adrià Valls (tècnic de la Fundació Territori i Paisatge)
- Guillem Arribas (arborista-paisatgista de Vriksa)
- Xevi Pujol (tècnic del Sigma)
- Víctor Garcia (president d'Ecollavors)
- Marta Arce (tècnica de l'Era - Espai de Recursos Pedagògics)
- Emili Bassols (tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa)
- Sònia Callau (tècnica del Parc Agrari del Baix Llobregat)
- Miquel Baldi (director executiu de la Fundació Miquel Agustí)
- Joan Casals i Joan - Simó (tècnics de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona)
- Maurici Camprubí (tècnic de l'oficina Comarcal del DAR del Ripollès)
- Martí Orriols (gerent de la Federació de la Raça Bruna dels Pirineus)
- Joaquim de Ros (ramader i president de l'Associació Nacional de Criadors de la Raça Ripollesa - ANCRI)
- Marta Fina (veterinària del departament de Ciència Animal i dels Aliments, de la facultat de Veterinària de l'UAB)

La Jornada va posar de manifest que cada vegada hi ha més persones i grups interesades en la conservació de varietats i races utilitzades fins fa pocs anys per l'agricultura i ramaderia de Catalunya. Que ara s'estan perdent perque productivament no poden competir amb les varietats i races que el mercat imposa.

Però per tirar endavant amb èxit un programa de conservació de l'agrobiodiversitat a Catalunya cal coordinar totes aquestes inquietuts, concienciar a la població que això forma part del patrimoni cultural, que les institucions valorin la necessitat d'impulsar estratègies de conservació i cercar el seu lloc en les noves tèndències.

Espero que la publicació de les conclusions de la Jornada, obligui a les Institucions a actuar i prendre mesures urgents, establint protocols d'actuació en el camp de l'agrobiodiversitat.